Fa temps que Antònia Del Río rastreja l’existència que perviu entre la memòria i l’oblit. Les obres que presenta a Art<30_2011 giren al voltant de la transmissió d’idees a partir dels llibres, un tema que forma part de la recerca iniciada amb el projecte “Xiu-xius en blanc, la biblioteca absent”, que va ser becat per la Fundació Suñol l’any passat.
Els llibres, com els conceptes de què parlen, s’amunteguen en piles indestriables, eregides en la memòria individual i col·lectiva. Hi ha llibres populars, llibres especialitzats, llibres prohibits, llibres destruïts, llibres preservats, llibres censurats, llibres cremats i llibres recuperats. Alguns llibres desapareguts i desconeguts perduren inadvertidament a través d’altres, o bé a través de la tradició i de la llegenda, i participen en la nostra comprensió del món; d’altres, físicament presents, no deixen, però, cap mena d’impromta.
Moltes pàgines esperen pacients la lectura per poder donar el fruit de la llavor que gesten. Formen biblioteques de paper, que tant poden exercir una atracció irresistible com atemorir-nos per la seva presència imposant, com molt bé expressa l’obra Personatge vs biblioteca.
Els llibres són capses tancades plenes de coneixement i saviesa, però també de pressuposicions, mitges veritats i mentides. Amb el pas del temps, el seu contingut sedimenta en forma de murmuris identificables o d’estrats de l’oblit. Les biblioteques són magatzems fascinants que, amb les seves col·leccions, desafien el procés d’evanescència.
Sala Parès / Galeria Trama. 2011