Antònia Del Río selecciona i acumula testimonis d’experiències viscudes, vestigis susceptibles de ser recuperats, rellegits i per tant reconstruïts. Objectes, cites literàries, records, o directament, al·lusions a allò que ja no hi és, s’apil·len en una babel silenciosa que ens reclama, que calla perquè puguem dir la nostra.
Del Río busca en la memòria dels altres un imaginari propi i ens convida a fer el mateix, utilitzant allò que ens rodeja per dir el que som. Així, totes aquestes referències a experiències pretèrites i alienes que l’artista treu del seu context original, es veuen submergides en una nova cadena significant que anirà canviant i creixent en funció de cada espectador. I alhora, a través d’aquests magatzems de fragments, la tria de l’Antònia Del Río ens parlarà de l’oblit, com la suma ens recordarà allò que hem deixat fora.
Text de Joana Hurtado Matheu per a Nuclis de l’emergència, projecte d’Oficina36 per SWAB, Fira Internacional d’Art de Barcelona. 2012.