El projecte sorgeix de la convenció que quan algú mor, tots els seus records, pensaments i coneixement del món, així com la seva experiència moren amb ell. A partir de la lectura de L’home manuscrit de Manuel Baixauli on hi apareix la idea del magatzem de la Memòria.
“La cambra de l’àvia i l’àvia anaren a raure al meu Magatzem de la Memòria. I al dels meus pares. Però els seus Magatzems es fongueren amb ells. On van els Magatzems de la Memòria dels difunts? On és la Metròpoli de les Memòries Perdudes? Una tradició familiar, deia, d’aniquilació del passat i de futurs en blanc.”
L’obra treballa en aquesta imatge: una Metròpoli, no de cossos difunts, sinó de Memòries perdudes. Acumulació, temporalitat i desaparició són conceptes clau. Un magatzem d’activitat mental i de records, però no sols d’aquells records memorables, també els pensaments més quotidians i absurds de cada dia es fan físics i es materialitzen. Una proposta de lloc, d’espai on disposar quelcom eteri.
Cada làpida del Magatzem de la Memòria, formada per l’acumulació de paper de diari mostra diferents densitats de pensament que dialoguen entre sí mitjançant la variació de gruix. El paper de diari és una metàfora de la matèria gris del cervell (és la part que s’encarrega del processament d’informació i del raonament, relacionada amb les percepcions, la memòria, el llenguatge i les emocions). Un conjunt que ens deixa percebre el pes d’un temps lligat a l’arqueologia dels records, contraposant la intangibilitat d’aquests s amb la densitat visual de la instal·lació.
L’home manuscrit. Manuel Baixauli. Editorial Moll, 2008.
